Lo catalanisme by Valentí Almirall

autor:Valentí Almirall [Almirall, Valentí]
La lengua: cat
Format: epub
Tags: Ensayo, Política
editor: ePubLibre
publicado: 1886-04-22T16:00:00+00:00

CAPITOL V

DIMENSIONS DEL ESTAT

La multiplicitat d' Estats es un fet necessari.— La resistencia á la unificació es lley de la historia.— Ventatias dels Estats reduhits.—Generalisació de la educació política.— Intensitat del patriotisme.— Adaptació de la lley á las necessitats del poble.— Energía de la acció social pera lo progrés.— Ventatjas del Estat gran.— Extensió de la lley.— Dificultat de las faccions locals y de las petitas guerras.— La guerra es en ells menys freqüent, pero més terrible.— Ineficacia de la unificació forsada.— Divisió interior dels francesos.— Ni l' Estat gran ni l' petit resolen lo problema de la organisació de societats.— La solució está en la associació d' Estats, baix la base del particularisme.

La humanitat no forma ni ha format jamay un sol tót polítich. Per més que ho hagin intentat tots los ambiciosos que menciona la historia; per més que totas las ideas novas y generosas hagin tingut pretensions á guanyarse 'ls cors ó las intel-ligencias de la humanitat entera; per més que tots los pobles que han passat per épocas de sobra de vida hagin aspirat á ser los amos de la terra, aquesta ha estat sempre dividida en Estats més ó menys grans, y 'ls homes que la habitan han format sempre innumerables agrupacions ó pobles.

La resistencia á la unificació; la rebeldía del esperit de independencia de cada agrupació constituhida contra qualsevol imposició, es pot ser la lley més constant que 's desprén de las ensenyansas de la historia. La obra de tots los unificadors, lo domini de totas las ideas, la influhencia de tots los pobles absorvents, han durat tan sóls mentres s' han conservat las forsas que las sostenian. Al punt meteix que las forsas han minvat, los unificats, los dominats, los influhits han alsat lo cap y procurat recobrar llur personalitat é independencia. Contra las unificacions naixen las revoltas; contra las ideas, los cismas; contra las influencias, la protesta. Los imperis d' Alexandre, de Carles V, de Napoleon, se desfán y s' esmicolan al aclucar los ulls los conquistadors. Alguns d' aquestos han hagut de presenciar en vida l’ enderrocament de llur obra, com Bonaparte desde l’ isla de Santa Elena. Las aglomeracions, tant si 's basan en ideas com si son degudas á influhencias predominants, no resisteixen més que 'ls imperis. La idea cristiana arriva á conquistar las conciencias de tot Europa y d' una gran part del mon civilisat, pero no logra pas mantenirse compacta. Després de haverse dividit en duas grans seccions, cada una d' aquestas se subdivideix en diferents sectas; y si la iglesia oriental grega ha de contemplar com varis jefes poderosos se disputan la preeminencia, la iglesia occidental llatina degué sufrir adolorida las amputacions operadas pel protestantisme, al separar de sa obediéncia á nacions poderosíssimas. La aglomeració romana, portada á terme per la major constancia que fins ara ha demostrat cap poble, no va durar pas més que lo que durá la forsa dels aglomeradors. Al minvar aquesta, cada provincia va alsarse á nació, y á la acció unificadora de Roma va seguir la reacció del esmicolament deslligat del feudalisme.

descargar

Descargo de responsabilidad:
Este sitio no almacena ningún archivo en su servidor. Solo indexamos y enlazamos.                                                  Contenido proporcionado por otros sitios. Póngase en contacto con los proveedores de contenido para eliminar el contenido de derechos de autor, si corresponde, y envíenos un correo electrónico. Inmediatamente eliminaremos los enlaces o contenidos relevantes.